Vistes del skyline des de casa

Aquestes són les vistes que tenim des de les finestres del pis. Quan es va fent de nit i quan el cel ja està ben fosc.

Són una passada!!!

La meva experiència al dentista

Fa uns dies que tinc un mal de queixal que tela!!

Tot va començar quan vam decidir anar a fer-nos una revisió al dentista, perquè ja tocava i també perquè tenia una certa molèstia en un queixal. Queixal que tot i haver-me matat el nervi em molestava bastant.

En la primera visita em van fer radiografies de tota la boca i una neteja. Per començar les radiografies ja em van empipar perquè jo me n'havia fet una de tota la boca a  Sabadell i no recordo que m'hagués molestat. Aquesta vegada però, eren moltes radiografies i em fotien un aparell a la boca que em feia venir fàstics, en fi, que una cosa ben normal com una radiografia ja no em va agradar, sembla que a Catalunya això ho tenim més modernet. 

Com que li vaig dir que em feia una mica de mal el queixal em va dir que tornés un altre dia perquè un altre dentista ho miraria ja que en principi ja no tenia el nervi, però que podria ser que hi hagués alguna cosa més, ja que semblava que hi havia una mica d'infecció. I tot això amb anglès es clar!!

A la setmana següent (dissabte passat) vaig tornar i em va atendre un noi més jove que, per començar, era el primer dia que anava a aquella consulta i, per tant, em va demanar disculpes per si no sabia alguna cosa on estava. Jo vaig pensar “potser em fa anar amunt i avall amb la cadira automàtica però res més”. Per cert, una cadira que et va fer massatges, que a mi va arribar un moment que em va fotre nerviosa i tot. Bé no sé si va ser la cadira o tota la situació en sí!!

Aquest noi, per sort, parlava castellà i li vaig poder explicar tota la història d'aquell queixal, que és força llarga i complexa i que ara no explicaré aquí. Va ser molt bo perquè quan vaig començar a explicar-li em va dir que no parlés tant de pressa “perquè ell parlava mexicà i no espanyol”, i és que és veritat que utilitzem un vocabulari força diferent, però bé, això seria per explicar en un altre entrada del blog.

Al què anàvem, li explico que ja m'havien matat el nervi amb anterioritat i que sempre m'havia molestat, etc. Ell em va dir que miraria de treure’m el què m'havien fet perquè semblava que tenia alguna peça trencada, i que sinó podia fer-ho allà, aquell mateix dia, hauria d'anar a la seva "escuela" perquè hi tenia uns aparells microscòpics més precisos i no se què més. Em va portar el pressupost, li vaig signar i va començar. 

Tot i tenir  mitja boca adormida, part del llavi i de la llengua, hi va haver un moment que vaig notar (sense dolor es clar) que m'havia fet un tall al llavi. De seguida ell m'ho va dir, jo vaig pensar que no devia ser gaire cosa perquè jo no veia una sangada per allà, per tant, no em vaig preocupar excessivament (això del llavi ha acabat sense gaire importància, la veritat). Al cap d'una estona, em va preguntar si notava alguna cosa a la boca, no sé què carai havia perdut, i vinga buscar per terra, finalment em va dir que ho havia trobat (això espero perquè sinó m'ho vaig empassar segur perquè jo a la boca no em notava res).

Al cap de 3 hores, sí, sí 3 hores! ja m’havia tret la funda que portava, va netejar el canal del nervi, em va matar un altre nervi (segons ell en tenia dos, i un d'ells no l'havien matat). Però el pitjor de tot va ser que em diu: “la teva anterior dentista va trencar alguna cosa dins el canal i ho he pogut treure però, ara m'ha passat a mi també i no puc, hauràs de venir a la "escuela" i miraré de treure-ho i sinó t'haurem de fer una petita cirurgia” Jo estava al·lucinant!! 

Em va fer una radiografia i tela marinera la peça que em va quedar dins. I es clar, el diumenge a la nit em va començar a fer una mica de mal fins que el dimarts ja no aguantava més i vaig haver de tornar-hi perquè em donessin alguna cosa pel dolor i per la infecció. Ara m'estic prenent un antibiòtic i uns calmants i vaig tirant. Però el més fort de tot és que sembla ser que aquest noi està estudiant l'especialitat de nervis o no sé com es deu dir. Me'l van encolomar a mi (sense la supervisió de ningú) i la factura que la meva assegurança ha hagut de pagar (bé i nosaltres també perquè no entrava el 100% dins l’assegurança dental) no és pas la que correspondria a un noi de pràctiques!! Ara hauré d'anar a la seva "escuela" perquè allà hi ha millors instruments i també perquè hi hauran els seus professors!!! En fi, que tot plegat és per posar una denúncia!!

De moment, només vull que em puguin treure la peça, i que em deixi de fer mal, després ja veure'm què fem.

Iaia Pepita (30/03/2012)

Iaia, em sap molt de greu no haver-me pogut acomiadar de tu, però segurament encara que hagués estat a Sabadell tampoc ho hauria fet perquè has marxat sense avisar, encara que ja ens ho podíem esperar.

No sé si has anat a algun lloc, m’agrada pensar que estàs ja amb el teu gran amor, fes-li un petó de part meva, i un altre per tu. Si veus al meu pare digues-li que l’estimo, encara que segur que ja ho sap.

Avui, parlant amb el Raul, comentàvem que estem contents que haguessis pogut venir a la nostra celebració de casament.

Estic contenta perquè sé que vas ser feliç i que fins el darrer moment has estat envoltada de gent que t’estima.

Trobaré molt a faltar quan m’explicaves coses de la teva vida. També et trobaré a faltar quan ens reunim tots, perquè encara que sempre estaves allà calladeta, ens observaves i després sempre ens comentaves alguna cosa del què havies observat.

Quan torni a Sabadell se’m farà difícil no dir “vaig a veure a la iaia” però encara que no pugui venir a veure’t, sempre et recordaré.

T’estimo iaia Pepita.

Segona etapa als Estats Units: Chicago

Ahir ja va fer un mes que vam arribar a Chicago, ostres com passa el temps. De moment la nostra nova vida aquí és força positiva. El cert és que estem contents amb l'estudi que hem llogat. A l'edifici s'hi està molt bé, encara que la gent que hi viu és de mitja més jove que nosaltres i són super-mega pijos. Vamos, que el Jordi Labanda es podria haver inspirat en la gent d'aquí a l'hora de fer els seus dibuixos.

La ciutat cada dia ens sorprèn més, hi ha racons molts xulos que esperem anar descobrint de mica en mica.

Jo encara no he començat les classes d'anglès (espero aquesta vegada poder apuntar-me a una acadèmia i estudiar-lo per fi) i de moment estic molt tranquil·la, vaja que encara estic de vacances ;)) Al setembre espero començar amb l'anglès i com no amb la UOC, així que després ja estaré ben distreta.

Aquí la gent en general es veu agradable encara que jo he notat la diferència amb Wisconsin on tothom era molt amable, el cert és que allà et sorprenia quan trobaves algú que no ho era. Aquí però ja és diferent, hi ha de tot, gent molt amable i gent força estúpida.

Jo recordo que a Wisconsin la gent feia un esforç per entendre el què jo els hi deia amb el meu precari anglès però aquí és diferent. L'altra dia vaig anar a una oficina de trànsit per demanar el manual que ens hem d'estudiar per treure'ns el carnet de conduir de l'estat de Illinois i la senyora que estava al punt d'informació no m'entenia i es quedava tan tranquil·la, no feia cap esforç per intentar entendre el què li estava dient i jo tossuda que no marxava. Al final em diu "És això el què vols?" ensenyant-me el manual.

El divendres passat amb el Raul vam anar a una oficina per fer una gestió amb el contracte de la llum i el noi ens va tractar fatal, com si nosaltres haguéssim anat allà a molestar-lo. Vam flipar bastant la veritat.

TORNO CAP ALS EUA

Bé, jo dic que torno als Estats Units però serà si em deixen els d'immigració, es clar!!! ;))

Jo de moment, demà al matí agafaré l'avió cap al meu destí, ara, un cop arribi allà, ells diran.

Més neu (20/02/2011)

Tot i que la setmana passada les temperatures van pujar (molts dies hem estat per sobre dels 0ºC) i van fer desparèixer pràcticament tota la neu dels carrers, avui quan ens hem llevat ens hem trobat amb aquest paisatge.

I de moment no ha parat de nevar.

Un cap de setmana a Chicago (29-30/01(2011)

Com no podia ser d'una altra manera, vam anar a Chicago. El cert és que tot i que havia nevat els dies abans, hi havia molts carrers que estaven sense ni una gota de neu. Això sí, del fred no ens en vam poder escapar.  

El llac Michigan





Estàtues de gel, n'hi havia de xulíssimes.

 



Per nosaltres la millor, espero que guanyès el primer premi.




Per seguir la tradició vam menjar-nos un tros de pastís de Cheesecake Factory. Boníssim!!




A la Magnificient Mille vam trobar-nos una manifestació pel conflicte a Egipte.

 



Fent un "break" al pis 96 de l'edifici Hancock.





 Des de l'edifici Hancock es pot veure el paissatge a uns 80 kilòmetres a la rodona, on, quan no hi ha boira, es poden observar els 4 estats que el rodejen (Indiana, Illinois, Wisconsin i Michigan).