Iaia, em sap molt de greu no haver-me pogut acomiadar de tu, però segurament encara que hagués estat a Sabadell tampoc ho hauria fet perquè has marxat sense avisar, encara que ja ens ho podíem esperar.
No sé si has anat a algun lloc, m’agrada pensar que estàs ja amb el teu gran amor, fes-li un petó de part meva, i un altre per tu. Si veus al meu pare digues-li que l’estimo, encara que segur que ja ho sap.
Avui, parlant amb el Raul, comentàvem que estem contents que haguessis pogut venir a la nostra celebració de casament.
Estic contenta perquè sé que vas ser feliç i que fins el darrer moment has estat envoltada de gent que t’estima.
Trobaré molt a faltar quan m’explicaves coses de la teva vida. També et trobaré a faltar quan ens reunim tots, perquè encara que sempre estaves allà calladeta, ens observaves i després sempre ens comentaves alguna cosa del què havies observat.
Quan torni a Sabadell se’m farà difícil no dir “vaig a veure a la iaia” però encara que no pugui venir a veure’t, sempre et recordaré.
T’estimo iaia Pepita.
