Ahir ja va fer un mes que vam arribar a Chicago, ostres com passa el temps. De moment la nostra nova vida aquí és força positiva. El cert és que estem contents amb l'estudi que hem llogat. A l'edifici s'hi està molt bé, encara que la gent que hi viu és de mitja més jove que nosaltres i són super-mega pijos. Vamos, que el Jordi Labanda es podria haver inspirat en la gent d'aquí a l'hora de fer els seus dibuixos.
La ciutat cada dia ens sorprèn més, hi ha racons molts xulos que esperem anar descobrint de mica en mica.
Jo encara no he començat les classes d'anglès (espero aquesta vegada poder apuntar-me a una acadèmia i estudiar-lo per fi) i de moment estic molt tranquil·la, vaja que encara estic de vacances ;)) Al setembre espero començar amb l'anglès i com no amb la UOC, així que després ja estaré ben distreta.
Aquí la gent en general es veu agradable encara que jo he notat la diferència amb Wisconsin on tothom era molt amable, el cert és que allà et sorprenia quan trobaves algú que no ho era. Aquí però ja és diferent, hi ha de tot, gent molt amable i gent força estúpida.
Jo recordo que a Wisconsin la gent feia un esforç per entendre el què jo els hi deia amb el meu precari anglès però aquí és diferent. L'altra dia vaig anar a una oficina de trànsit per demanar el manual que ens hem d'estudiar per treure'ns el carnet de conduir de l'estat de Illinois i la senyora que estava al punt d'informació no m'entenia i es quedava tan tranquil·la, no feia cap esforç per intentar entendre el què li estava dient i jo tossuda que no marxava. Al final em diu "És això el què vols?" ensenyant-me el manual.
El divendres passat amb el Raul vam anar a una oficina per fer una gestió amb el contracte de la llum i el noi ens va tractar fatal, com si nosaltres haguéssim anat allà a molestar-lo. Vam flipar bastant la veritat.
